InformAcció

Feia molt de temps que aquest bloc no s'actualitzava!!

2011-03-21T23:52:00.001+01:00

Entre altres coses veurem com gestionar l'aparença de Wordpress

Avui després de vora 4 anys tornem a publicar. Les raons han sigut de tota mena: molta faena, estudi, treball, etc. Tanmateix, l'important ara és que estem una altra vegada ací, el temps i les ganes diran si és per continuar-ne o hi haurà un altre llarg parèntesi. El motiu concret d'aquest nou post, és el primera exercici que he de fer per al curs en línia Creación de sitios web con WordPress (2ª Edición), organitzat per la Facultad de Comunicación y Documentación de la Universidad de Murcia.

WordPress està considerat com un dels millors programaris orientats a la gestió de continguts (CMS). Hi veurem des de la seua instal·lació, fins la configuració de l'entorn, passant-ne per la creació d'entrades, pàgines estàtiques, usuaris, etc. Espere aprendre'n un fum i poder posar-ho en pràctica.

Les TICS i els problemes d'aprenentatge en l'escola

2007-12-09T02:17:00.000+01:00

El reportatge "Escolarizar la informática" publicat en El País l'octubre passat, posa en evidència la qüestió que representa la incorporació de les TICS a l'escola i el paper que han de tenir-ne en l'ensenyament. A priori podria semblar ser cert que aquestes eines poden servir per a posar en mans dels i les alumnes uns recursos molt potents que els hi permetrien interactuar amb el coneixement i generar-ne nous aprenentatges. Tanmateix, com es desprén de la seua lectura l'aplicació del procés d'informatització de les tasques escolars, per ell a soles, resta lluny d'esdevenir un model satisfactori de cara a la consecució d'un millor procés d'aprenentatge. Aquesta impressió negativa resulta més esfereïdora encara si tenim en compte les dades del recent informe PISA 2006. Ja que la macroevaluació sobre l'estat de l'educació en els 30 països membres de l'OCDE i 27 associats, ha permés confirmar els problemes del nostre sistema educatiu al situar el nivell de coneixements de l'alumnat de l'estat espanyol de 15 anys, en Matemàtiques, Lectura Comprensiva i Ciència, clarament per sota de la mitjana europea.

La conclusió és clara la simple substitució dels suports impresos pels digitals no suposa una transformació substancial si no està acompanyada d'una renovació pedagògica dels tipus de materials que es manegen per a explicar els continguts en l'aula. En aquest sentit, el problema se centraria no en la utilització de les eines informàtiques que, evidentment, cal conéixer i usar. Però si fem només això ens estarem limitant a tindre una percepció funcional de l'alfabetització digital, referida simplement a l'habilitat personal per a manejar el maquinari i el programari de forma eficaç, amb els ja coneguts resultats: l'alumne es dedica, en el millor dels casos, a intentar reproduir el que se li ha dit que és la informació correcta, és a dir, ens trobarem davant el problema que comporta l'accés a la gran quantitat d'informació a través de les diverses fonts que hi ha en Internet i la dificultat per a determinar-ne la seua fiabilitat.

Per contra, caldria assumir com aspecte nuclear del procés d'aprenentatge l'associació de lectura i reflexió i, valorar-ne aquesta associació com una dada fonamental de l'organització educativa i social que integre les diferents modalitats comunicatives humanes per tal d'ajudar a incidir en conceptes com la confiança relativa de les fonts d'informació i la seua necessària revisió crítica. Es tracta d'una a tasca que té com objectiu darrer l'aprenentatge al llarg de la vida, sent les biblioteques, amb els seus recursos materials i humans, un entorn essencial per a l'educació formal, no formal i informal. En aquest sentit, l'anomenada alfabetització informacional implica a docents i bibliotecaris, com les dues cares d'una mateixa moneda que és aquest nou procés alfabetitzador. Un aprenentatge basat en recursos i en el desenvolupament d'habilitats per a aprendre a aprendre.

----------------
Escoltant: Kila - Glanfaidh Me via FoxyTunes

Urgències cibertextuals i redefinicions literàries en l'era digital

2007-12-06T20:38:00.000+01:00

Encarant la recta final del curs Fomentar la lectura en la Societat del Coneixement, i a propòsit de l'article “El Repte del Cibertext: ensenyar literatura en el món digital” de Raine Koskimaa, professor finés de la Universitat de Jyväskylä i investigador del grup de recerca Hermeneia, vos oferim tot seguit unes breus pinzellades d'allò que suposa l'impacte de la tecnologia digital en la concepció de la literatura i les seues implicacions culturals i educatives.

L'autor constata que la transformació tecnològica que, sota l'impuls de les TICS, s'està produint per tot arreu a hores d'ara, ens obliga a considerar l'aparició de noves formes d'expressió en el camp literari que comporten un canvi en els codis de comunicació, en la manera com s'exposen els fets i, àdhuc, en com es configura el coneixement. Comptat i debatut, es tracta d'una modificació del context en què les peces literàries s'escriuen i es llegixen, així com de les estratègies i els impulsos emotius que emprem avui per apropar-nos-hi. Així, hom observa, que gràcies a l'ús de diverses tècniques, com ara, l'hipertext o la pròpia programació informàtica en sentit ample, hi sorgeix un nou tipus d'obres que es caracteritzen per tenir un fort component interactiu i trencar els límits entre les arts, sent un clar exemple d'açò, la importància que estan assolint els jocs digitals en la cultura contemporània. Aquest nou escenari comporta la consideració, per part de Koskimaa, de tres enfocaments que estan íntimament relacionats entre si i que susciten un seguit de problemes claus per a poder definir
la literatura digital de forma adient com a objecte pedagògic susceptible d'ésser estudiat i ensenyat. Això fa que calga detenir-se a examinar les repercussions que genera la seua aparició en els àmbits de la producció, l'edició i la publicació.

En primer lloc, quant a l'objecte escripturari propi de la literatura digital sembla clar, l'aparició d'un nou paradigma textual en el qual podem situar tota una sèrie d'obres anomenades, indistintament, com "cibertextos" o "tecnotextos" que utilitzen de forma interconnectada els mitjans digitals i que reflecteixen la quotidianitat d'aquest món digitalitzat.

Pel que fa a les qüestions tècniques centrades en el camp de l'edició electrònica, més enllà de les possibilitats de presentació, distribució i difusió que, segons l'autor de l'article, ens ofereix la tecnologia digital hem de dir que la introducció de les noves tecnologies en el món del llibre, com ocorre gairebé sempre amb tot allò novedós, ha desfermat una gran quantitat de prediccions, en molt casos, apocalíptiques sobre la desaparició dels llibres impresos, de les biblioteques i les llibreries tradicionals i, per descomptat, del món de l'edició, com vaticinava McLuhan en l'obra, ja clàssica, “La Galàxia Gutenberg". En aquest sentit, ens interessa assenyalar el debat incisiu creat entre els diversos sectors implicats, a l'entorn de la publicació digital del llibre i el seu futur i com en els últims anys s'han presentat diversos projectes d'abast global per a digitalitzar a gran escala els llibres de les biblioteques i entre els quals, el del gegant Google Books ha encés la polèmica i les veus d'alarma davant el perill d'un monopoli cultural i econòmic del saber universal. I és que, en darrer lloc, hom no pot obviar tampoc els problemes que afecten les edicions literàries acadèmiques en el món de l'ensenyament i la investigació i les implicacions de tota mena, no només des del punt de vista documental sinó també a nivell polític i legislatiu, que té la generació de nous textos digitals respecte diversos assumptes com és entre altres temes, el cas dels drets d'autor i la seua gestió.

Koskimaa se centra en la part final del seu escrit en l'entorn de les repercussions que sobre l'ordenació de l’ensenyament universitari europeu representa l'actual implantació de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior i com pot afectar-ne a la configuració de l'àrea de coneixement pròpia dels estudis literaris. L'autor planteja, posant-ne com exemple les tendències cap a la confluència de disciplines, observable en el cas de Finlàndia, la necessitat d’incorporar a les tradicionals formes de creativitat literària els nous llenguatges que estan apareixent de la mà dels mitjans de comunicació electrònics i que comporten una innovació del seu discurs.

En connexió amb tot aquesta problemàtica cal indicar que el Servei de Publicacions de la Universitat de València acaba d'organitzar fa unes setmanes el seu segon seminari sobre l'edició i la construcció de l’EEES, el qual ha tractat sobre el futur immediat de la indústria del llibre i de la reforma universitària, mostrant-ne algunes experiències de desenvolupament de programes multimèdia destinats a l'ensenyament i l'aprenentatge així com treballs per a la digitalització de materials acadèmics. Al cap i a la fi tota una sèrie de reptes que giren entorn de la gestió de la informació i el coneixement, en la qual les persones que treballem en les biblioteques i els centres de documentació tenim l’oportunitat de participar activament, aprofitant els nostres coneixements en el tractament de la informació, per tal d’aportar-hi valor afegit als continguts especialitzats i vetlar pel lliure accés al coneixement de tothom.

----------------
Escoltant: Uncle Tupelo - Give Back The Key To My Heart via FoxyTunes

Llegir i escriure digitalment: canvis en els suports, les formes i els usos de la literatura

2007-11-15T23:31:00.001+01:00

El passat dissabte, 10 de novembre, acudirem al IES Jaume I d'Alzira en el marc de la segona sessió del curs que comentàvem en el post anterior. Durant la primera part d’aquesta jornada els assistents seguirem amb atenció la ponència que dugué a terme la professora de la UOC, Laura Borràs Castanyer. Posteriorment, participàrem en un taller dedicat a l’elaboració de blocs, que sota l’atent guiatge de Josep Lluís Ruiz i Gianpero Pelegi ha tingut com a primer efecte, en el meu cas, un canvi en el títol d’aquest bloc que intente dur avant.

Quant a la primera part de la sessió, Laura Borràs ens exposà, amb paraules planes i entenedores, com estem davant d’un nou paradigma social, caracteritzat per nous mecanismes en la producció d'informació i per un augment exponencial de la mateixa com a conseqüència de l'impuls provocat per la irrupció de les TICS. Aquest fenòmen tecnològic té una repercussió global en les nostres vides, ja siga a nivell econòmic (e-commerce), administratiu (e-government), educatiu (e-learning), etc. I, evidentment, aquests canvis afecten l'àmbit de la creació literària, tant pel que fa a les formes de produir-la com als nous suports que l'alberguen, així com a les diverses maneres de llegir-la o fins i tot els modes en què es poden difondre els textos digitals.

La idea central que se'ns transmeté, a través d'un breu i senzill recorregut per la història de la literatura universal, fou que aquestes transformacions tecnològiques, lluny de suposar la mort de la literatura com ha vaticinat, entre altres, l'escriptor i crític literari Harold Bloom, el que fan en realitat és eixamplar les seues possibilitats expressives com a mitjà de transmissió cultural. I una bona prova d'açò és la gran quantitat d’accions de caire literari que s’hi poden trobar en Internet que van des de la literatura generada automàticament a la narració hipertextual, passant per l’assaig hiperactiu o la poesia dinàmica. Només cal fer una ullada a l'Antologia de literatura digital que se'ns ofereix des d'Hermeneia, la web del grup de recerca sobre estudis literàris i tecnologies digitals que dirigeix la nostra ponent.

Els exemples són molt nombrosos, ací vos en done un parell, en anglés i en català:

En el primer podeu veure un video de l'anomenada acció lala, pertanyent a l'e-poetry 2007, on s'utilitza una nina com a interfície per controlar el text que apareix en una pantalla de projecció amb l'objectiu d'explorar sobre el sentit de tenir un amic imaginari a qui culpar-lo com si es tractara d'un adult.

En el segon cas es tracta d'un llibre imprés, publicat per Bromera i guanyador del Premi de Literatura Eròtica de la Vall d’Albaida en la seua tretzena edició. L'oracle Imminent és definit en paraules dels seus autors, Toni Ibàñez i Emma Piqué, com un experiment literari sobre les virtualitats digitals de les noves tecnologies, fet a quatre mans i en línia, via correu electrònic, Messenger i bloc. Per a que vos féu una idea del seu contingut L'oracle Imminent ha estat qualificat per un internauta anònim com "Un llibre on les paraules carden lliscant entre versos, dissertacions, imatges subtils i correus electrònics goluts de follia" (extret dels comentaris del bloc Entrellum). Des d'ací, vos anime a llegir aquesta història ben calenta.

Els canvis són vertiginosos també en l'àmbit de l'edició, així des de Kalipedia, ens informen que algunes editorials estan començant a utilitzar, tràilers com estratègia de màrqueting paral·lel al llançament de títols. La idea és oferir als lectors una espècie de contracoberta animada gràcies als vídeos penjats en YouTube, a través de la qual poden fer-se'n una idea del contingut de les novel·les. A més en relació a l'ús de les ferramentes tecnològiques per part de les editorials de l'Estat espanyol, llegim en el darrer número de la revista de L'illa, publicació d’Edicions Bromera, que en un rànquing de 50 editorials fet sobre els recursos tecnològics utilitzats per a la promoció del seus llibres en Internet, aquesta editorial ocupa el quart lloc.

Comptat i debatut, és evident que amb un poc d'imaginació, amb una connexió a Internet i amb uns coneixements no molt avançats podem aconseguir coses certament interessants, originals o fins i tot innovadores, com ara, si vols conéixer la crítica d'un llibre abans de llegir-lo, mirar les respostes que fan els lectors que compren a Amazon o visitar la multitud de blocs dedicats a fer-ne comentaris literaris, destacant-ne en aquest sentit l'hiperbloc de la literatura en català Blocs de Lletres que, precissament, ha rebut enguany el Premi Lletra que convoca la UOC.

Tanmateix, no tot són alegries en aquesta cibersocietat cap a la qual ens encaminem. Els mèdia no són neutres pel que fa a la transmissió del coneixement, i apareixen grans reptes quant a la forma com aquesta es duu a terme (la digitalització de materials, els drets d'autor, etc) i, potser el més important, no sembla clar que tothom puga beneficiar-se'n de la mateixa manera, sobre tot pel que fa als països i les classes socials més empobrides del nostre planeta. És a dir, cal estar alerta davant del perill que sorgisquen analfabetismes arran de l'adveniment dels requeriments tecnològics que hem esmentat més amunt, és el que hom coneix com la fractura digital.

A més, no podem obviar que la lectura en termes generals en la nostra societat és una activitat minoritària i que cal millorar els seus hàbits entre les persones ja que les dades detecten grans mancances en la població tant quant al temps destinat a la lectura com respecte la capacitat comprensiva dels textos llegits. Aquests problemes són els que han de solucionar les biblioteques i els centres educatius amb l'aplicació de plans de promoció de la lectura, com instruments claus per aconseguir persones més lliures en un món millor. Aquesta ha de ser la nostra tasca i per això cal aprendre del que ens ensenye aquest curs.

----------------

Escoltant: Arabalkan
via FoxyTunes

Fomentar la lectura en la societat del coneixement

2007-11-09T10:50:00.000+01:00

Estic fent un curs molt interessant sobre foment de la lectura, organitzat per la Fundació Bromera. La seua metodologia és de tipus semi-presencial i està dedicat a la promoció de la lectura mitjançant les TICS, eines indispensables per aprendre a moure'ns satisfactòriament en la nova cultura de la informació en la qual ens trobem immersos a hores d'ara. Podeu seguir el seu desenvolupament al Taller de blocs.

En la primera sessió, Josep Antoni Fluixà ens va explicar les claus per elaborar un pla lector i, posteriorment, hi hagué una taula rodona amb representants del món de l'escola i de les biblioteques que ens aportà diferents perspectives sobre la seua aplicació concreta en aquests dos àmbits.

Denegat el codi lingüístic 'val' promogut per entitats secesionistes valencianes

2007-11-08T10:39:00.000+01:00

A través de la llista INFOZÈFIR m'acabe d'assabentar d'una bona notícia. Una vegada més la unitat de la llengua catalana ha estat refermada per un organisme competent com Sil Internacional, entitat que gestiona els codis ISO que fan referència a les llengües del món i que té un rang d'organisme consultiu per a la UNESCO i per a les Nacions Unides, en refusar la proposta de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana i altres entitats valencianes secessionistes de crear un codi ISO 'val' diferent del 'ca' que identifica la llengua catalana.

Aquesta proposta pretenia formalitzar el secessionisme bibliogràfic que fins no fa gaire aplicava la Biblioteca Nacional espanyola, que diferenciava els llibres escrits en les variants catalana i valenciana, metodologia no oficial que encara aplica l'Agència Espanyola de l'ISBN. Sil Internacional ha refusat la proposta adduint raonaments que inclouen diverses sentències jurídiques que reconeixen la unitat de la llengua catalana així com el dictamen de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua en el mateix sentit.

Twitter, una eina de la web social

2007-10-15T23:51:00.001+02:00

Avui hem començat a practicar amb una nova i interessant eina de comunicació de la web 2 .0 . Es tracta de Twitter , servici web que permet compartir debades breus missatges de text, tot establint-ne noves relacions personals. A banda del web també podeu usar-lo mitjançant el mòbil i des d'alguns servicis de missatgeria instantània o incloure'l en una pàgina web o bloc.

Si en voleu saber més, Nieves González ens fa cinc cèntims sobre el seu significat i per a que serveix. D'altra banda, Didac Margaix ens informa que podem observar la seua aplicació en la Biblioteca Municipal de Muskiz on sembla que ja l'han implementat. Nosaltres l'acabem d'incorporar al nostre bloc, mireu a la columna de la dreta.
----------------
Now playing: The Clash - The Ramones (Very Rare)(Live)Have You Ever Seen The Rain
via FoxyTunes

Coneixent les possibilitats que ens permet la sindicació de continguts

2007-09-30T20:38:00.000+02:00

Avui hem conegut via bibliotecarios_2.0, un bloc molt recomanable per a qui vulga iniciar-se en temes com la web 2.0 i la biblioteca 2.0, una eina d'aprenentage molt útil. Es tracta del projecte Eduvlogs, on els professors que hi participen esdevenen vlogfessors, çò és, enssenyants que usen el vídeo per a promoure el coneixement en internet. Si el visiteu podreu enssenyar-vos sobre diversos temes i posar en pràctica de forma gratuïta l'e-learning.

El primer que hem aprés és com crear-ne un canal RSS mitjantçant la modificació de la plantilla de Blogger. La pràctica que hem fet consisteix en sindicar els continguts del bloc de Nieves González que podeu vore a la part superior de la dreta. Amb això hem enriquit el nostre bloc amb les informacions que aquesta professora i bibliotecària vaja aportant-nos-en.

A veure si això continua

2007-09-29T03:46:00.001+02:00

Hem usat ScribeFire per afegir un nou post al nostre bloc, fa uns 2 mesos comentàvem que no sabíem si anàvem a continuar, amb ell. Després de l'estiu i amb l'inici del curs anem a veure si podem introduir-nos en això de la web social, els blocs, la web 2.0, les biblioteques 2.0 i traure'n profit.

----------------
Now playing: Bessie Smith - Downhearted Blues
via FoxyTunes

Segona publicació

2007-07-18T12:11:00.000+02:00

Aquesta és la darrera intervenció en els tres dies sobre aspectes pràctiques vinculats a l'edició de blocs.

Ahir repassàrem els conceptes relatius a l'impacte que sobre l'escriptura i la lectura ha motivat l'aparició d'internet i, concretament, dels blocs en els últims anys. En el dia d'avui Arcadi Espada ha parlat sobre la relació dels blocs amb el periodisme. Primerament, s'ha parlat de la distinció en l'àmbit periodístic entre el fet i l'opinió i com els blocs són un reducte d'aquesta sobretot pel que fa al discurs d'interés global en el si de la societat. En relació amb això, posteriorment, hom ha plantejat la consideració dels períodics, des del seu naixement als segles XVII i XVIII com a peça clau de la societat civil en la "democratització" i el monopoli del coneixement front l'organització tradicional d'aquest per part del món acadèmic i, en sentit més ampli, per part del pensament religiós. En darrer lloc, s'ha afirmat que els blocs no són una alternativa al periodisme com organitzador de la informació però si com a aïna crítica del mateix. Per a finalitzar Arcadi Espada ha apuntat les adreces d'alguns blocs que ell consulta habitualment.

Aquest bloc passarà a millor vida o no, properament.

Primera publicació

2007-07-16T12:47:00.000+02:00

Després de diversos problemes tènics amb la connexió d'internet sembla que ara si estem en condicions per a la faena.

Hem començat la classe d'avui amb la presentació dels assistents al curs i, posteriorment, a petició d'Arcadi Espada, hem intentat donar una breu explicació del significat del terme bloc. L'explicació d'Arcadi Espada ha anat desenvolupant-se a partir dels trets que hem anat apuntant: diari, anonimat, article periodístic, senzillesa en l'elaboració, tematicitat, etc. Això ens ha permés introduir-nos en la matèria, tot assenyalant com a dada més remarcable el fet que ens trobem davant un nou tipus de comunicació de caire horitzontal que permet la creació de comunitats en base a diversos interessos.

En darrer lloc hom ha comentat la necessitat de replantejar-nos els conceptes d'escriptura i lectura que possibiliten els blocs i, en general, internet.