Llegir i escriure digitalment: canvis en els suports, les formes i els usos de la literatura

El passat dissabte, 10 de novembre, acudirem al IES Jaume I d'Alzira en el marc de la segona sessió del curs que comentàvem en el post anterior. Durant la primera part d’aquesta jornada els assistents seguirem amb atenció la ponència que dugué a terme la professora de la UOC, Laura Borràs Castanyer. Posteriorment, participàrem en un taller dedicat a l’elaboració de blocs, que sota l’atent guiatge de Josep Lluís Ruiz i Gianpero Pelegi ha tingut com a primer efecte, en el meu cas, un canvi en el títol d’aquest bloc que intente dur avant.

Quant a la primera part de la sessió, Laura Borràs ens exposà, amb paraules planes i entenedores, com estem davant d’un nou paradigma social, caracteritzat per nous mecanismes en la producció d'informació i per un augment exponencial de la mateixa com a conseqüència de l'impuls provocat per la irrupció de les TICS. Aquest fenòmen tecnològic té una repercussió global en les nostres vides, ja siga a nivell econòmic (e-commerce), administratiu (e-government), educatiu (e-learning), etc. I, evidentment, aquests canvis afecten l'àmbit de la creació literària, tant pel que fa a les formes de produir-la com als nous suports que l'alberguen, així com a les diverses maneres de llegir-la o fins i tot els modes en què es poden difondre els textos digitals.

La idea central que se'ns transmeté, a través d'un breu i senzill recorregut per la història de la literatura universal, fou que aquestes transformacions tecnològiques, lluny de suposar la mort de la literatura com ha vaticinat, entre altres, l'escriptor i crític literari Harold Bloom, el que fan en realitat és eixamplar les seues possibilitats expressives com a mitjà de transmissió cultural. I una bona prova d'açò és la gran quantitat d’accions de caire literari que s’hi poden trobar en Internet que van des de la literatura generada automàticament a la narració hipertextual, passant per l’assaig hiperactiu o la poesia dinàmica. Només cal fer una ullada a l'Antologia de literatura digital que se'ns ofereix des d'Hermeneia, la web del grup de recerca sobre estudis literàris i tecnologies digitals que dirigeix la nostra ponent.

Els exemples són molt nombrosos, ací vos en done un parell, en anglés i en català:

• En el primer podeu veure un video de l'anomenada acció lala, pertanyent a l'e-poetry 2007, on s'utilitza una nina com a interfície per controlar el text que apareix en una pantalla de projecció amb l'objectiu d'explorar sobre el sentit de tenir un amic imaginari a qui culpar-lo com si es tractara d'un adult.
  

• En el segon cas es tracta d'un llibre imprés, publicat per Bromera i guanyador del Premi de Literatura Eròtica de la Vall d’Albaida en la seua tretzena edició. L'oracle Imminent és definit en paraules dels seus autors, Toni Ibàñez i Emma Piqué, com un experiment literari sobre les virtualitats digitals de les noves tecnologies, fet a quatre mans i en línia, via correu electrònic, Messenger i bloc. Per a que vos féu una idea del seu contingut L'oracle Imminent ha estat qualificat per un internauta anònim com "Un llibre on les paraules carden lliscant entre versos, dissertacions, imatges subtils i correus electrònics goluts de follia" (extret dels comentaris del bloc Entrellum). Des d'ací, vos anime a llegir aquesta història ben calenta.

Els canvis són vertiginosos també en l'àmbit de l'edició, així des de Kalipedia, ens informen que algunes editorials estan començant a utilitzar, tràilers com estratègia de màrqueting paral·lel al llançament de títols. La idea és oferir als lectors una espècie de contracoberta animada gràcies als vídeos penjats en YouTube, a través de la qual poden fer-se'n una idea del contingut de les novel·les. A més en relació a l'ús de les ferramentes tecnològiques per part de les editorials de l'Estat espanyol, llegim en el darrer número de la revista de L'illa, publicació d’Edicions Bromera, que en un rànquing de 50 editorials fet sobre els recursos tecnològics utilitzats per a la promoció del seus llibres en Internet, aquesta editorial ocupa el quart lloc.

Comptat i debatut, és evident que amb un poc d'imaginació, amb una connexió a Internet i amb uns coneixements no molt avançats podem aconseguir coses certament interessants, originals o fins i tot innovadores, com ara, si vols conéixer la crítica d'un llibre abans de llegir-lo, mirar les respostes que fan els lectors que compren a Amazon o visitar la multitud de blocs dedicats a fer-ne comentaris literaris, destacant-ne en aquest sentit l'hiperbloc de la literatura en català Blocs de Lletres que, precissament, ha rebut enguany el Premi Lletra que convoca la UOC.

Tanmateix, no tot són alegries en aquesta cibersocietat cap a la qual ens encaminem. Els mèdia no són neutres pel que fa a la transmissió del coneixement, i apareixen grans reptes quant a la forma com aquesta es duu a terme (la digitalització de materials, els drets d'autor, etc) i, potser el més important, no sembla clar que tothom puga beneficiar-se'n de la mateixa manera, sobre tot pel que fa als països i les classes socials més empobrides del nostre planeta. És a dir, cal estar alerta davant del perill que sorgisquen analfabetismes arran de l'adveniment dels requeriments tecnològics que hem esmentat més amunt, és el que hom coneix com la fractura digital.

A més, no podem obviar que la lectura en termes generals en la nostra societat és una activitat minoritària i que cal millorar els seus hàbits entre les persones ja que les dades detecten grans mancances en la població tant quant al temps destinat a la lectura com respecte la capacitat comprensiva dels textos llegits. Aquests problemes són els que han de solucionar les biblioteques i els centres educatius amb l'aplicació de plans de promoció de la lectura, com instruments claus per aconseguir persones més lliures en un món millor. Aquesta ha de ser la nostra tasca i per això cal aprendre del que ens ensenye aquest curs.

----------------

Escoltant: Arabalkan
via FoxyTunes